dissabte, 9 de gener de 2016

La loteria

Tornava de comprar, i hi havia una ventada que feia por de veritat. I pensava en la vida, ves per on, perquè servidora es menja el coco fins i tot quan torna de comprar sal gruixuda per posar peix al forn. Em preguntava si em sento preparada per fer un canvi. Em noto, doncs això, més madura, més valenta, més conscient... I pensava en tot de coses bones que m'estan venint (aviat, ben aviat donaré notícies) Pensava també que alguns cops els canvis són no desitjats i com ens hi hem d'adaptar i fer el cor fort.
I amb això que, entre la fullaraca de terra (els arbres han perdut en dos dies totes les fulles que no van perdre a la tardor) he vist enterrat un número de loteria. 
He passat de llarg, però m'he aturat en sec al cap d'uns metres i he reculat.
M'ajupo. Era un número de la loteria de nadal, i no estava estripat.
Segur que no està premiat, he pensat.
Però i si ho està? No és molta casualitat trobar-me un número de loteria quan estàs pensant en canviar de vida?
L'he recollit de terra, vigilant que ningú ho veiés perquè em feia un punt de vergonya, i me l'he posat a la butxaca dels texans.
Qui sap, pensava. Potser és aquest el canvi que sentia que m'està arribant.
Arribant a casa, he deixat la compra, he fet quatre coses i m'he assegut davant l'ordinador, a consultat la web de loteria nacional. 
Seria fantàstic dir-vos que m'ha tocat la loteria, fins i tot sense comprar-la. Dir-vos que ara puc dedicar-me només a escriure i fer música, que a partir d'ara podré fer una entrada diària al blog, que finalment em compro el veler que sempre he somiat.
Però no.
No és que estigui decebuda, la veritat és que no m'havia fet gaire  il·lusions.
Després he estat pensant en els canvis, en les evolucions.
I he pensat que, el canvi ha de ser meu, no de fora. Que si es tracta de créixer, no he de dependre d'un atzar, sinó d'una actitud meva.
I en això estic.

4 comentaris:

Laia ha dit...

Ostres, Maria!!! Jo també estic en aquest punt, ens hem de veure un dia per comentar les evolucions, que segur que seran positives!! ;)

Petons,
Laia

M.Carme Ruela ha dit...

María no et conec, sóc de Mataró, m'agrada el teu blog.Tot el que escrius em diu que el teu llibre valdrà la pena comprar-lo i llegir-lo.

Salut
Carme

M.Carme Ruela ha dit...

María no et conec, sóc de Mataró, m'agrada el teu blog.Tot el que escrius em diu que el teu llibre valdrà la pena comprar-lo i llegir-lo.

Salut
Carme

Maria Escalas Bernat ha dit...

Laia, segur que ho son!
M.Carme, espero que t'agradi la novel·la