dissabte, 25 de juny de 2016

No hi ets. Montserrat Abelló



No hi ets.
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel

avui d’un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
Lentament, sense
adonar-me’n, aquest
sentir-te tan a prop
fa que se’m fongui
la tristesa.


Com cada any, una poesia en record del Bartolo, la pena que mai caduca. 
Avui fa vint-i-cinc anys que va morir