diumenge, 28 de maig de 2017

Una cançó i un comentari




Vaig penjar aquest vídeo al facebook el dia que es complia l'aniversari del bombardeig d'Alacant, un dels més terribles de la guerra civil.
El vaig penjar sense cap comentari, a saco, i un bon amic em va dir com és que penges això.
Jo pensava que no calia explicar, però com que veig que sí, i l'explicació és més llarga que el que acostuma a ser un post, ho dic per aquí, i qui tingui paciència, que em llegeixi. 
Per què aquesta cançó?
Doncs per la manera que té de dir atrocitats com si estigués recitant la llista de la compra. Per la obscenitat que suposa que aquesta cançó se'ns quedi i després ressoni en els nostres caps com ho fa qualsevol altra cançó.
Perquè sabeu, nosaltres fem igual.
El que va passar fa vuitanta anys a Guernica, o a Madrid, o a Granollers o a Barcelona, està passant ara mateix ben a prop d'aquí. 
I hi ha gent que diu, com qui recita la llista de la compra, com si fos el més normal del món, frases molt semblants a aquestes que diu l'Albert Pla, amb la veu suau, com si fos mig beneit.
Potser ell és el més lúcid de tots. Aquesta cançó a mi m'ha recriminat com visc normalment mentre drames esclaten just aquí al costat. 
Però clar, nosaltres no podem fer res, oi?
I diem "quina barbaritat!" mentre incineren infants estripats per bombes, o nàufrags són engolits pel mar, o segresten nenes, i els governants en corbata es fan fotos i negocien contractes milionaris.
Doncs això.
I que tornarà a passar.
No n'aprenem, oi?

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Realment amaguem el cap sota l'ala, com se sol dir...I no, no n'aprenem per això gairebé segur que durarà més del què voldíem!!!
A mi és que l'Albert Pla, em posa molt nerviosa...

Que tinguis una bona setmana.

xavier pujol ha dit...

Com va dir en Feliu Ventura: si hi ha qui fa cançó denúncia, és perquè hi ha que fa cançó-renúncia.
La setmana passada vaig escoltar a les notícies que l'OTAN s'ha construït amb els nostres diners un edifici de 1100 milions d'euros. Sense demanar-nos permís.
En temps de retallades, en temps de refugiats que els falta de tot, fins i tot la vida.
L'Albert Pla es queda curt, amb tants miserables (de corbata, o vestit-jaqueta) com hi ha pel món.