dilluns, 26 de juny de 2017

In memoriam.

Avui, en l'aniversari de la mort del Bartolo, us deixo una preciosa ària del Rèquiem Alemany de Brahms.
Hi ha penes que no caduquen mai. I sempre més tal dia com avui tindré un record tendre pel Bartolo. Com el primer amor, o el primer gat, la primera mort és quelcom que no s'oblida mai. El Bartolo no fou la primera mort propera, però sí la primera mort d'algú tan jove, el primer tast de l'absurda aleatorietat de la mort.
Vint-i-sis anys, ja, sense el Bartolo

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

És bonic que cada any el recordis, segur que s'ho mereix...
Petonets.

xavier pujol ha dit...

26 anys són molts. Guardes un record a prova dels anys.