diumenge, 17 de setembre de 2017

No et signifiquis

M'ho va dir la meva padrina Maria, la mare del meu pare, fa més de trenta anys, quan va saber que el grup de cristians joves en el qual estava col·laborant era un grup de gent progressista i d'esquerres. Fins aleshores a ella li havia semblat molt bé que jo anés a missa i tal, però quan va saber que no passàvem rosaris sinó que ens coordinàvem amb sindicats, ja no li va fer tanta gràcia. 
I li va sortir aquella por que duia impresa als seus plecs més íntims. Ella, que havia estat (de pura xiripa, també s'ha de dir) a la banda dels vencedors de la guerra civil, va tenir por de que jo digués massa fort el que pensava i que algun dia anessin maldades i tingués algun problema.
Què degueren dir les altres àvies, les que havien perdut la guerra, als meus companys? Quanta por enquistada tenia la generació dels nostres avis? 
Per això em vaig emocionar tant, en veure avis a la manifestació de la diada. Avis que, ves per on, després de tants anys, havien perdut la por.
Sigui com sigui, i espero que allà on sigui sa padrina m'entengui i em perdoni, perquè he decidit desobeir-la i significar-me. 
O sigui, que ho dic ben clar aquí: 
Malgrat que la por que duia impresa a foc la generació dels meus padrins encara em va afectar a mi, em significo. 
I dic ben alt, i ben clar.
Que vull votar el proper 1 d'octubre. 
I que vull votar que sí.

5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

La meva àvia deia que les banderes independentistes s'haurien de cremar totes, em sembla recordar. Només porten problemes, deia.

Jo vull votar, que sí, i ser-ne voluntària.

A Change.org hi ha una proposta d'enviar l'estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans:

http://chn.ge/2x5VcBV

Del que està passant en aquests moments en faries una molt bona novel·la, Maria!

Maria Escalas ha dit...

LA meva àvia tampoc hauria votat independentista, n'estic ben segura.
I això del referèndum... més que novel·la, sembla un culebrot!
Maria

Helena Bonals ha dit...

A mi no em sembla cap culebrot. Ho estem fent tan bé com podem. Tothom baixa les escales com pot, fins i tot a trompicons. Els que volen que sembli un culebrot són ells. Desprestigiant el Parlament i reduint-ho tot aparentment a confiscar cartells. Que ens estiguin aplicant el 155 d'amagat és molt trist.

M. Roser ha dit...

Les persones grans( i no tan grans) que van viure èpoques de represió, és normal que tota aquesta moguda els faci una mica de por...Però com molt bé dius tu, a la manifestació hi havia molts avis i àvies que eren un bon exemple pels nets perquè s'enfrontessin ala vida per defensar les seves conviccions...I jo també vull votar i votar SI !!!
Bon vespre.

Miquel Bertran ha dit...

Si Maria ! Que era de savia aquesta padrina!, Ella va tenir sa amarga experiencia de veure com sa dividia sa familia per culpa de ses idees Politiques !