diumenge, 24 de setembre de 2017

Ser perico o culé


Tinc per costum analitzar els meus sentiments, amb lupa. Ho faig, precisament per aconseguir que l'emotivitat no em domini, doncs sóc molt passional i necessito controlar l'emoció (i no, la resposta és no sempre ho aconsegueixo)
També intento entendre les raons dels altres. Em va bé per a perdonar, o per demanar perdó. Em va bé per a construir personatges de les meves històries, i també per a prevenir i evitar, en la mesura del possible, ferir o ser ferida pels altres. (d'acord, a vegades això tampoc ho aconsegueixo). Em va bé també per a treballar amb adolescents, i per a conèixer la gent. 
I un dels camps que més em fascinen, és el de la febrada que hi ha amb el món del futbol. Faig com el personatge Data de Star Trek, que observa els humans i es fascina del seu apassionament per quelcom que a ell el deixa totalment fred.
Doncs jo sóc igual: dec ser una atea futbolera. I mireu que ho he intentat, eh? Però és que no sento absolutament res pel futbol. Hauria facilitat molt la meva vida social, però per més que m'hi escarrasso, que us asseguro que ho he intentat, no aconsegueixo emocionar-me amb el futbol. M'és totalment indiferent.
Per això no sé com és que algú es fa seguidor d'un equip en concret de futbol. O sigui, entenc que, si hi juga algú que t'estimes, vagis als partits i tal, jo mateixa m'ho passo teta veient jugar l'equip del meu fill, però no entenc la fal·lera que hi ha cap a equips tan enormes, dels quals no coneixem ningú i en els que juguen professionals milionaris que si poden se n'aniran a algun lloc on els paguin més diners.
Algú m'ho podria explicar? Per què algú es fa del Barça o de l'Espanyol? Tots dos són equips de Barcelona, què ho fa, que algú s'emocioni amb els partits d'un i se n'alegri quan l'altre perd? La rivalitat que hi ha a Mallorca entre els seguidors del Mallorca i els de l'Atlètic Balear, a què és degut?
És per tradició familiar? És per simpatia amb altres seguidors del mateix equip? És per què li posem al nostre equip uns valors? Però quins valors són? Vull dir, la gent que és seguidora del Barça, per exemple, és prou àmplia com per què hi hagi de tot, absolutament de tot, gent de dretes, d'esquerres, de missa, menja-capellans, acabats d'arribar o de Barcelona de tota la vida... No podem dir que "els del Barça són així", perquè el ventall és amplíssim. Per què, doncs, sou del Barça? Què signifiquen, "els colors"?
Potser és tan irracional com ho és l'enamorament entre els adolescents? Però si és així, com és que no és volàtil com en els amors primerencs?

Ho dic de debò. Voldria que algú m'ho expliqués. De debò que voldria entendre-ho.

3 comentaris:

M. Roser ha dit...

És important que ens coneguem nosaltres mateixos i coneixer els altres, per tal que no ens trepitgin, ni trpitjar ningú...
Jo , la teva pregunta no te la puc contestar, perquè també me l'he feta moltes vegades; no entenc l'obsessió per una colla d'homes que corren darrera una pilota amb calça curta i que per fer això que sembla tan simple, cobren una quantitat indecent de diners...
Però mira diuen que hi ha gustos per a tothom i es ben bé així!
Bon vespre.

xavier pujol ha dit...

La rivalitat deu ser innata en les persones i els pobles: Terrassa vs Sabadell, Tarragona vs Reus,etc.
Em van explicar que un dels origens de la rivalitat del Barça i Espanyol té a veure amb la rivalitat que hi havia quan es van fundar, entre republicans i monàrquics. El F. C. Barelona era republicà, i l'ESpanyol, com el seu nom (Reial Club Esportiu) i la corona del seu escut indiquen, era monàrquic.
Amb els anys tot s'ha diluït i podem trobar monàrquics al Barça i republicans, fins i tot independentistes, a l'Espanyol.

Magdalena Bernat ha dit...

Jo tampoc ho entenc.