dilluns, 2 d’octubre de 2017

Si el meu padrí ho veiés

Maria tu ya sabes que nuestra amistad está por encima de todas estas cosas del politiqueo.....Pero si tu abuelo viera lo que pasa en Cataluña y lo que piensan sus nietas.....Pero en fin un abrazo 


Aquest és el missatge que m'ha posat un amic d'infància al facebook. 
Només puc donar-li la raó, en tot. Sí, la nostra amistat està per damunt de tot això. 

I a la pregunta de què pensaria el meu padrí...
El meu padrí era militar, només mirava televisió Espanyola, i només llegia la Vanguardia. He pensat molt en ell, aquests dies. No m'he preguntat què pensaria, ho sé perfectament.
Era també una persona molt inquieta. Quan es va anar fent gran, s'enrabiava veient que no entenia algunes coses (tecnologia, o paraules dels mots encreuats als que jugava, religiosament, cada dia) No suportava sentir que no controlava el que passava, i recordo amb tendresa quan, amb un deix de fatalitat, deia "jo ja no sóc d'aquest món".
Suposo que viuria amb desconcert aquests dies. El meu padrí era profundament espanyol, i tant la meva germana com jo vam ser educades estimant Espanya. De fet, jo encara l'estimo, malgrat tot. El meu padrí no entendria com el seu besnét va passar la nit en un institut, custodiant les urnes, o com el seu altre besnét va anar a una manifestació independentista a Dublin, i les seves netes a les cinc del matí estaven fent guàrdia a un col·legi electoral. Jo no li explicaria la por que vaig passar quan va semblar que s'acostava la guàrdia civil. Ni les tres hores de cua sota la pluja. Ni les llàgrimes de quan vaig poder votar, ni l'emoció amb la que esperàvem el recompte.
No li ensenyaria les fotos de la violència policial. Quan jo era petita, ell em deia sovint que contestant malament, perdia la raó. Li faria mal de veure, que els seus perden la raó, i suposo que per això diria que està manipulat, que la repressió policial estava justificada, que la sang era maquillatge. Són coses que sento dir a gent que respecto i que sé que estima Espanya, i se li fa insuportable aquesta actuació. Veure com policies enormes peguen amb porres a avis asseguts a terra amb les mans a l'aire li esquinçaria el cor, i per això ell preferiria no veure-ho, i jo, sabeu, no li mostraria, perquè no pretendria que ell canviés d'opinió. Potser el seu amor a Espanya era l'únic que li quedava, i jo no tindria cor de treure-li.

Resumint: sé perfectament què pensaria el meu padrí del que està passant, perquè sé el que sabria ell, i el que veuria, i el que no voldria veure.
I jo? Què en penso? Educada com vaig ser en l'amor a Espanya, què en penso, avui, de tot això?
La fidelitat als meus ancestres no passa per opcions polítiques, jo en diria vitals.
No voto pensant en els meus avis. Voto pensant en els meus fills. Voto per un país en el que no sigui súbdita, sinó ciutadana. Un país en el qual la gent pugui opinar. I els vells puguin votar sense por a que vingui la guàrdia civil.

3 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo vaig estar cinc hores per votar, sota la pluja, només vaig seure un quart d'hora. Ens van col·locar contra la paret en fileres successives per convertir-nos en escuts humans, però al final la guàrdia civil no es va presentar. Vaig passar por, però quan vaig haver votat se'm va transformar la cara en una de felicitat. És una loteria, o com que et caigui un llamp, però el risc hi va ser.
Un referèndum que ha servit per demostrar la nostra voluntat. Estic orgullosa dels polítics que ens representen i de la gent de Catalunya. El teu padrí, si era bona persona, potser ho hauria entès. D'altres ja ho fan pels seus fills i néts.

M. Roser ha dit...

Jo vaig estar de sort perquè per fer cua vam anar fent torns amb una veïna i així no se'ns va fer tan pesat...I al nostre col·legi , malgrat ens vam haver d'ajuntar dos, tampoc vam tanir aquells "estranys convidats"...
El meu pare , pobre home s'hauria esgarrifat, després de tota una vida d'esperar aquest moment ( del meu padrí ja no en parlo, perquè a pagès aleshores, no s'entaraven de gran cosa.
Jo tinc una renevoda de 8 anys que si puja veien tot això, espavilada com és, de gran ajudarà a fer més gran i lliure el país!
Petonets.

pons007 ha dit...

Què vols que et digui, no se si amagar la realitat a aquells que no la volen veure es la millor solució