dilluns, 13 de novembre de 2017

Caminar tranquil·lament


L'altre dia, el meu fill Miquel, que té 16 anys, va sortir de nit amb els amics. A l'hora que havia de tornar a casa, una mare va anar a buscar a una de les noies de la colla, però el Miquel va decidir tornar sol a casa. 
El dia següent ens va explicar que tenia ganes de caminar de nit sol, que li agradava aquesta estona de fresca a la cara i de silenci, de posar les idees del dia en clar i asserenar-se abans d'anar al llit.

Just el dia anterior m'havien assignat un treball de recerca de primer de batxillerat. Pels que no sou del ram del guix, us explico que el treball de recerca consisteix en una feina d'investigació sobre un tema que escull l'alumne, es duu a terme entre primer i segon de batxillerat, i té tant de pes com una assignatura. 
Bé, doncs el treball de recerca que m'han assignat, o sigui, del qual hauré de ser tutora, és sobre el feminisme. I em penso que m'agradarà fer aquesta feina, no només perquè m'interessa el tema, sinó també perquè l'alumne que ha decidit investigar sobre el feminisme és un noi. 
No he tingut encara cap entrevista amb ell. No sé quin serà el seu plantejament inicial. Només espero que no em digui que el feminisme està obsolet. Que ja no cal, i que la igualtat és un fet. 
Perquè sabeu? Quan jo tenia 16 anys, i fins i tot ara, m'hauria agradat molt, tornar a casa sola de nit, sentint la fresca a la cara i el so de les meves passes en el silenci. Però mai, mai hauria gosat fer-ho. 
Per por. 
Per aquesta por enquistada, amb la hem crescut totes les dones. Per aquests actes, ja tan mecànics que ni te n'adones de que els fas (Assegurar-te de que les portes del cotxe estan tancades, mirar dins abans d'entrar a un edifici, vigilar per darrera l'espatlla si sents unes passes a prop, intentar no quedar-te mai sola en un vagó de tren)

Sabeu per què no consentiré que em diguin que el feminisme és una lluita passada de moda? Perquè sé del cert que, si alguna amiga del meu fill, vencent la por hagués gosat caminar sola de nit, els seus pares l'haurien renyat, i molt. I a més, sé que si a aquesta noia valenta algú li hagués fet mal, s'hauria sentit dir com goses anar a aquestes hores sola pel món, quina roba portaves, per què no vas trucar un taxi... Les víctimes de violència sexual són per sistema culpabilitzades. Sempre s'han de justificar, sempre han de provar que no provocaven, que són honrades, i que tenen una vida sexual tradicional. 
O sigui que no, el feminisme no és una lluita passada. Perquè les dones no podem viure amb tranquil·litat, perquè si ens agredeixen ens donaran la culpa a nosaltres, per ser valentes, per anar vestides com anàvem  o perquè passejàvem, sense vigilància d'un mascle, a hores en les que no era prudent.
Com les dones fóssim eternes menors d'edat.

2 comentaris:

Núria Soriano ha dit...

Això em recorda un anunci que he vist un parell de cops a la tele -i l'he escoltat després a la ràdio- sobre beure alcohol i acaba dient "Tu hija seguro que no bebe, ¿verdad?". Sé (ho acabo de buscar a internet i l'he trobat) que existeix una versió que diu "tu hijo", però han començat per les noies. A saber per què (pregunta retòrica).
No, Maria, a mi això no m'ha passat, la veritat. Diga'm irresponsable, inclús als meus pares, però quan jo anava a assaig tornava molt tard i ho feia sola, i tornava sola quan sortia de nit de joveneta. I la meva filla, quan va començar a sortir, tornava a dormir amb l'amiga a casa seva, les dues soles, o venia a casa, també sola. Això sí, li vaig ensenyar a caminar pel mig del carrer, o per la vorera on ni hi ha cotxes, per tenir opcions de còrrer en un moment de necessitat.
A mi m'encanta tornar de nit sola, passejar, inclús sense sabates si he acabat rebentada dels talons i gaudir del silenci de la nit. I no vull que ningú m'ho tregui, això. Ni treure-li a les meves filles.
No vull tenir por. Em nego.
Et diré més, els dos cops que he passat autèntica por (és a dir, les dues agressions sexuals que he patit) van ser de dia, pel matí.

M. Roser ha dit...

Tens raó, encara ens falta molt per poder equiprar-nos al sexe contrari...
Veig que el teu fill és un jove molt reflexiu, a mi també m'agrada passejar sola de nit, és molt agradable i ho hem de poder fer, sense mirar enrere!!!
Bon vespre, Maria.