dilluns, 26 de març de 2018

Diumenge de Rams



Brisa de primavera als palmons i a la vida,
indignació sagrada flamejant al pensament,
la justícia corrompent-se en la mentida,
l'autoritarisme xipollejant en el ressentiment.
Setmana Santa de debò, doncs:
la dels poders innobles que ofeguen la paraula,
que atien l'odi i que omplen les presons,
que volen l'exclusiva del banc i de la taula, pròdigues en cops, eixorques en solucions.
Setmana Santa de debò, doncs:
no la d'ingènues cançons enamorades,
de creences ensucrades i de fes sense raons:
la setmana de la Creu, dels menyspreus i escopinades,
la de reis titelles i de lleis degenerades,
la de Déu prenent partit per les veus humiliades,
morint, ressuscitant....Setmana Santa fins al fons.

David Jou Mirabent. 2018


3 comentaris:

M. Roser ha dit...

Se'ns presenta una Setmana Santa, que ens costarà d'oblidar...
Ha començat amb els palmons al matí i les patacades a la tarda!!!
Bon vespre.

Helena Bonals ha dit...

He vist aquest poema a l'Espai de Galionar. Dic el mateix, que les metàfores o al·legories tenen més raó que la realitat tal i com la entenem.

Helena Bonals ha dit...

l'entenem