dimecres, 25 de juliol de 2018

Amors no eterns i llavors adormides

Tanco un curs molt dur, en varis aspectes. He après molt, cert. Però, com tot el que importa, no ha estat gratis.
Entre d'altres coses, he après que hi ha amors que no són per sempre. 
I bé, cal acceptar-ho. Malgrat faci tant de mal. Relacions d'amistat que jo em pensava que eren fermes, s'han esmicolat d'un dia per un altre. Una d'elles, per qüestions polítiques, cosa que m'ha fet al·lucinar molt. Resulta que m'estimen molt, però no suporten que pensem diferent, i malgrat mai hem discutit de política, un dia qualssevol desapareixes del seu mapa sentimental. Una altra relació d'amistat que em pensava que era ferma i resulta que no, s'ha fos, com un terròs de sucre en el mar, i no entenc encara per què, i us asseguro que l'hi he donat mil voltes perquè de debò que no em cap al cap.
I em fa mal, molt més del que puc explicar. Però potser és això. Les relacions tenen el seu cicle, i alguns acaben abans del que voldríem.  Hi ha molta literatura contra les "relacions líquides". Però potser alguna relació "sòlida" és més aviat rígida, encarcarada, construïda sobre un abús, sobre una entrega molt asimètrica, i quan trontolla s'esquerda irremeiablement. M'ha calgut acceptar, malgrat fa tant i tant mal, que trencar algunes relacions pot oxigenar la vida.

També he après, però, que a vegades, hi ha llavors amagades esperant per florir.
I és que he vist que no sempre els punts i final ho són realment. M'he anat retrobant amb gent que feia anys que no veia, i me n'he adonat que, algunes vegades, l'estimació és una llavor que s'espera adormida, esperant temps propicis. Estic contenta dels amics retrobats. Potser sí que és cert que algunes vegades calen aquests llargs silencis, per tal de madurar i aprendre i aconseguir rebre el que et donen.

Finalment, he après (o bé, seria més just dir "estic intentant processar") que les coses passen quan passen, i que no s'hi val a lamentar-se, ni pretendre que "canviant alguna cosa" podríem haver-nos estalviat cicatrius. La nostra vida no és una foto en la qual puguem esborrar amb fotoshop els llocs, les persones, les situacions que ens han fet mal. Perquè esborrant algú, difuminant un error, ho mouríem tot. No pot ser. Per tant, mirem i acceptem serenament el passat, i les tries que hem fet.

5 comentaris:

M. Roser ha dit...

La vida és plena de relacions que van i venen, de vegades ho intuïm però no sempre...Relacions "liquidades" n'hi ha moltes, però també hi ha les que estrenem de tant en tant i és que la vida és això, alegries i desenganys!
Bon vespre.

xavier pujol ha dit...

Unes bones reflexions. La frase final ho resumeix: "acceptem serenament el passat" i viurem millor el present.

Maria Escalas Bernat ha dit...

M. Roser, tens raó: alegries i desenganys, en tots els aspectes...
Xavier, sí, acceptar serenament... Costa, en el meu cas...

Unknown ha dit...

Maria, conec aquest sentiment d'impotència i incredulitat...però a tu i a mi NO ens passarà! :-D

Unknown ha dit...

Sóc la Laia!!!