dilluns, 29 de juliol de 2019

Deu anys del Cor Ciutat de Mataró


Cada cert temps, normalment a l’estiu, que sembla que hi ha poques notícies o que treballen els becaris, surt a premsa una nota que diu que en una coral, els batecs del cor dels cantaires se sincronitzen. I els que solem cantar somriem, i pensem mira, un altre periodista descobrint la sopa d’all.

Fa deu anys que al Cor Ciutat de Mataró en donem fe: cantar en grup va més enllà d’emetre sons més o menys afinats i a tempo. 
El nostre primer concert va ser fa deu anys justos, el dia de Santa Marta de 2009. Repasso la meva trajectòria personal d'aquests darrers deu anys, i comprovo com aquest grup ha passat a ser una part molt important del meu teixit emocional, perquè en una dècada dóna temps per a un munt de vivències, d'assajos intensos, de concerts vibrants. Us he parlat varies vegades del cor, podeu llegir-ho a l'etiqueta Cor Ciutat de Mataró

I avui, mirant enrere, només puc dir un immens gràcies. 
Perquè la música, com l’amor, arriba a la seva plenitud quan es genera quelcom que transcendeix del tu i del jo, i va a parar al nosaltres, aquest nosaltres tan immens que ressona, no només en els concerts, també en les complicitats dels assajos, en les amistats nascudes o aprofundides en aquests anys, en els viatges compartits en cotxe, en les confidències de les xerrades sortint d'assajar, en les abraçades, els bon rollos, els desitjos, les alegries compartides, les penes, que també n'hi ha hagut, i la tossuderia de sortir de la comoditat de casa els dimecres a la nit, a sincronitzar els nostres cors, la nostra respiració, a fer que aquest "nosaltres" esdevingui. 
Gràcies a tots els que n'heu format part. Gràcies, sobretot, a Jordi Lluch, director i pare d'aquest projecte. Gràcies al públic entusiasta que omple gairebé sempre els auditoris on actuem. 
Gràcies.
Continuem!


4 comentaris:

Jordi Lluch ha dit...

Gràcies a tu, Maria. Gràcies tots els cantants que en formeu part o aquells que en un moment o altre s'han ajuntat al nostre Cor. Per tots els projectes que hem estat capaços de generar i pels que vindran. No recordava pas això de la data exacta de primer concert. I que trepidant i ràpid que passa tot. Per molts anys més!!

Mari Carme ha dit...

Molt orgullosa de formar-ne part des de fa només 4 anys però molt intensos! I subscric tot el que dius Maria. Has nascut noves amistats i s’ha creat un ambient fantàstic! Per molts anys més! ❤️

xavier pujol ha dit...

Vaig cantar gairebé 10 anys a l'Orfeó de Sants, i veritablement quan s'uneixen les veus diferents de les sopranos, les mezzos i contralts, els baixos i barítons amb els tenors harmònicament, des de dins es gaudeix intensament.

Helena Bonals ha dit...

Jo havia cantat en una coral, però ho vaig deixar perquè no m'ho passava gens bé, però per raons personals. És com anar al cine, tant que m'agradava, i com que no em concentro, no hi vaig gairebé mai. La felicitat és el desig de repetir, no hi tornaria.

Sort que el llegir no ho deixo!