dissabte, 13 de juliol de 2019

La set

Sabeu quan us enguixen una cama, que no feu més que veure gent amb crosses pel carrer? Doncs jo, que darrerament m'estic plantejant reinventar la meva vida, no faig més que trobar senyals. 
Per exemple, aquest:
L’altre dia vaig anar d’excursió i vam pujar a Monti-sion, un santuari a prop de Porreres (Mallorca) Un d'aquells llocs preciosos, lluny dels itineraris habituals dels turistes, on val la pena perdre's.
I anava pensant, com faig darrerament, en tots els meus dubtes. En la por que em fa seguir els meus somnis i abandonar la certesa, passar per una zona desconeguda, sense tenir clar si més enllà hi haurà gaire seguretat. 
I vaig veure aquesta imatge, i vaig recordar la lletra la cançó de Taizé basada en una poesia de Sant Joan de la creu:

“De noche iremos, de noche
que para encontrar la fuente
sólo la sed nos alumbra”. 

I vaig pensar en els meus dubtes. Estic davant una cruïlla, i em fa molt de respecte la manca de full de ruta, la falta de seguretat. 
I mirant aquest pou, recordant la cançó que tantes vegades havia cantat, vaig entendre que sovint la companya d’aventures és la incertesa,  que l’única seguretat que tindré serà l’ànsia. El desig. I que és ell el que em guia.
Continua fent molta por, tot i així.
Però simplement només puc confiar que tanta set té alguna raó de ser.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

L'instint de fer coses, el desig de ser feliç de ben segur que et guiarà.

Helena Bonals ha dit...

Entre el lliure albir i el determinisme, ens trobem a la vida. Ànims!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Moltes gràcies!
Encara hi dono voltes, però cada vegada ho tinc més clar.