dilluns, 23 de setembre de 2019

Agressions.

*Jo tenia onze o dotze anys, era un dia entre setmana, a la tarda, sobre les sis o les set, encara hi havia claror. I era al carrer Unió cantonada Lepanto, a Mataró. Tornava cap a casa tranquilament, pensant en les meves cabòries, quan dos nois, d'uns 20 anys, passant pel meu costat, em van placar contra la paret i em van magrejar. Els pits, la panxa, el pubis. Van ser uns segons, abans que marxéssin rient, i jo em quedés al·lucinada, avergonyida i en estat de shock. El pitjor era el sentiment de culpabilitat. Per haver passat per allà, per estar sola, per no haver-los vist venir. 
Repeteixo, a ple dia, en un carrer la mar de normal de Mataró. Amb dotze anys. Em vaig sentir culpable per no haver-ho sabut evitar.
*Feia tercer de BUP quan un company, en un canvi de classes, se'm va acostar i em va dir "te echaría un polvo que te dejaba tiesa". El professor de matemàtiques ho va sentir, li va armar un pollo i el va fer fora de classe.
*A una trobada de Taizé, a Roma, en un tranvia a vessar de gent, parlàvem amb un grup de nois alemanys. Era bona gent, se suposava. Si més no, eren joves que anaven a una trobada de joventut cristiana. Jo tenia disset o divuit anys.
Quan el tranvia va arrencar, amb la inèrcia ens vam moure. El noi de darrera meu, que era invident, es va arrambar i es va refregar contra el meu cos. Li vaig donar un cop de colze que espero que li fes mal, mentre el trepitjava amb ràbia. El capellà alemany, que ho va veure, va fer una cara rara, però després ho degué entendre, en alemany li va dir alguna cosa al noi, i a mi em va demanar disculpes de part seva.
*En tenia poc més de vint, i tornava de l'estació de tren. Anava amb la meva germana. Parlàvem del conservatori, de les nostres coses etc, carregades amb els instruments i amb un munt d'il·lusions. Com que era de nit, passàvem pel carrer Recoder, de Mataró. No era molt tard, però, perquè les botigues estaven encara obertes. 
Un noi que venia de cara, amb l'abric posat, se'l va decantar, per mostrar-nos els seus genitals. Anava trempat i s'estava masturbant.
Va passar tan ràpid que l'Antònia ni el va veure. Al cap d'uns metres, em vaig girar i li vaig cridar, a ple pulmó, que la tenia molt petita.
*Jo tenia vint-i-pocs, i estava a un curs d'estiu de música. Una tarda ens vam anar a banyar a la piscina, i va sorgir fer un partit de waterpolo.
A la segona vegada que, lluitant per la pilota, l'oponent em va treure la part de dalt del bikini i em va tocar els pits, vaig decidir sortir de la piscina. Era un company de feia molts anys (ara un molt respectat músic) i no em veia amb cor de discutir o semblar exagerada.
*Fa cosa de deu anys, anava a peu cap a la feina. Eren quarts de vuit del matí. 
Al carrer de l'escola, dins un cotxe, un home s'estava masturbant. Repeteixo, al carrer d'anar cap a l'escola. Poc abans de les 8 del matí. 
*Un senyor que vaig agregar al facebook perquè teníem molts amics comuns, amb pinta absolutament respectable, un senyor al qual jo no havia dit res, em va enviar un missatge dient "sabies que la roba interior femenina va malament per a la circulació?" El vaig bloquejar.
Cal que continuï? Perquè en tinc més.
Va ser massa d'hora, quan vaig prendre consciència de que això ens passa a totes. No tinc cap amiga que se n'hagi salvat d'alguna cosa d'aquestes. Les noies ho sabem. Som vulnerables. Ens poden agredir en qualsevol moment, a plena llum, pot ser un desconegut, pot ser un bon amic. Pot ser una bellíssima persona, un senyor respectable, un pare de família, pot ser un desconegut, un delinqüent, o un seminarista, o un company de fa anys, o un antic nòvio. 
En algun moment, si has nascut dona, et magrejaran, et miraran, et tocaran sense permís, o s'exhibiran, faran comentaris obscens sobre el teu aspecte o el teu cos.
I ens eduquen per prevenir-ho. Per entomar-ho amb resignació. 
Perquè que et puguin agredir són coses que passen quan neixes dona. 



(Continuaré aquest post aviat)

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

No hi ha cap mena de justificació, encara hi ha massa impunitat a tants i tants agressors.

Helena Bonals ha dit...

Tot això que expliques no t'ha passat a tu, oi?
Jo torno d'anar a assajar de recitar un dia a la setmana cap a les 10:30h, i tinc por. M'he plantejat d'agafar un taxi pel tros que és, són cinc minuts caminant.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Xavier, el que em fa pensar és que potser els nois aquells que em van magrejar quan jo tenia 12 anys no pensen que em van agredir sexualment. Per a ells potser va ser "una gamberrada".
Helena, tot això, i més, m'ha passat a mi. I jo també faig coses per la meva seguretat. En parlaré al proper post