divendres, 22 de maig de 2020

Quina música serà?


Siji Ozawa, gran director d'orquestra japonès, té Alzheimer. Zubin Mehta li va fer aquest gest: el va convidar a dirigir una obra d'Strauss. Quanta tendresa, quanta complicitat. El mestre Ozawa encara conserva un punt de lucidesa, recorda quan entren els metalls, i mou la mà enjogassat. 
Quan la demència ens sotmet, deixem de banda les convencions i som el que som realment. M'agrada veure que el mestre Ozawa vivia la música amb goig. Que la seva darrera funció ha estat amb alegria, movent la batuta com si jugués.
M'ha recordat un dels moments més tendres dels que he viscut en els anys que fa que toco a l'orquestra dels pastorets de Mataró. Va venir a escoltar-nos el mestre Torra, ja molt ancià. Ell havia escrit molta de la música que estàvem tocant, i havia també dirigit l'orquestra durant molts anys. 
Quan es va acabar la funció, Genís Mayola, director en aquells moments de l'orquestra, el va convidar a dirigir. 
El mestre Torra somreia mig incrèdul. Era tan gran, pobret, que primer va aixecar una mà, va agafar ànims i després va aixecar l'altra. Els músics estàvem pendents d'ell, estava tan precari que feia la impressió que es desmuntaria si les trompetes tocaven massa fort. Quan va fer el levare  i l'orquestra va respirar amb ell, tenia una expressió de joia que mai oblidaré.
Com tindré sempre present la meva padrina Maria, que, malalta d'Alzheimer també, rendida al llit, sense recordar ni el nom dels seus fills, de nit, cantava desafiant la fosca amb cançons apreses d'infància.
Amb tanta música que he viscut, que he respirat, que he supurat per tot el meu ser, em pregunto quina melodia m'acompanyarà quan l'enteniment se m'emboiri i deixi les convencions i les manies, quan em desemboliqui de totes aquestes capes que m'he posat amb l'educació i la cultura i passi a ser una nena amb un cos gastat d'anys.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Tant de bo no arribis mai a aquest estat.
Segurament a les persones que els passa, ja la tenen programada des de fa anys. Tal com expliques,serien músiques de cançons que ens hagin cantat de petits el pare o la mare.
La meva probablement seria:
"La Mare de Déu,
quan era xiqueta
anava a costura
a aprendre de lletra..."
Vaig sentir com la feien servir de cançó de bressol als germans més petits.

Helena Bonals ha dit...

Jo ja sóc una nena amb un cos gastat d'anys. "La infància és vital, perquè l'home és el que queda del nen", deia Ana María Matute.

Adissiae ha dit...

Con respecto al tema de la música, consulte la dirección que proporciona tonos de llamada gratuitos en musik klingeltöne kostenlos downloaden
klingeltöne samsung