tag:blogger.com,1999:blog-264792532012-01-22T23:33:56.673+01:00Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comBlogger4601100tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-70638002187389608822012-01-22T22:01:00.004+01:002012-01-22T23:33:56.681+01:00

M'agrada llegir. M'agrada escriure. Ja que només tinc una vida, almenys puc viure també les dels que palpiten en els llibres que m'acompanyen. De fa anys visc un munt de vides a l'hora. Per una banda, la dels llibres que llegeixo. Ara estic amb la Raquel, (Muriel, com m'agrada, com m'agrada) No us la perdeu: La gatera, de Muriel Villanueva, ed. Amsterdam. Premi Just M. Casero 2011. la Raquel, que

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-49504660530936570962012-01-19T23:59:00.004+01:002012-01-21T00:58:29.825+01:00

The Piano. .||.|.||.|.|.||. from Matthew Brown (Matty Brown) on Vimeo.El Piano és el meu gran amor frustrat, un nòvio a qui vaig estimar amb bogeria, però amb qui no vaig aconseguir ser feliç. Hem quedat com amics.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-5992151096804695742012-01-14T17:02:00.003+01:002012-01-14T17:10:52.586+01:00

Ahir vaig llegir una notícia que em va indignar: TMB vol estalviar, res a dir. Però resulta que té, agafeu-vos, 300 membres a la cúpula directiva, que es reparteixen 26 milions d’Euros a l’any, un 15 % de les nòmines totals. Ara volen estalviar 56 milions, i ho faran apujant el preu del transport i acomiadant personal, però amigo, els directius no entren al conveni, i continuaran cobrant la

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-78926221160654352532012-01-05T00:59:00.002+01:002012-01-05T00:59:00.503+01:00

Sueña a lo Grande from yesHEis.com on Vimeo.Abans d'ahir us parlava de les temptacions, i me'n vaig deixar alguna. Veient aquest vídeo ho he pensat: la temptació de conformar-nos, de no lluitar a fons per aconseguir el que volem.Aquí teniu, doncs, l'exemple d'algú que no es va conformar.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-50961150468736639262012-01-03T22:28:00.010+01:002012-01-03T22:53:41.837+01:00

El desembre passat vam estrenar amb el Cor Ciutat de Mataró un Parenostre que ens va dedicar el Moisès Bertran. Era una partitura francament difícil, però molt interessant de cantar. El passatge on diu “no ens deixis caure en la temptació”, just quan dèiem “temptació” fèiem un acord dissonant, el que se’n diu un clúster, moltes notes seguides tocades a l’hora. Va ser l’única crítica que li vaig

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-52433911144177236312011-12-26T13:30:00.004+01:002011-12-26T13:41:51.546+01:00

Ha estat un dia de Nadal difícil. El terrible constipat que arrossego des del primer dia de vacances ho ha fet encara més difícil. Estic com borratxa de cansament, talment com si se m’hagués posat damunt un elefant invisible, tinc el nas en carn viva, em molesta la llum als ulls, em fa mal tot el cos en general. Em sap greu perquè per a mi aquest Nadal ha estat tèrbol: tot ho veia com de molt

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-13875265658106416472011-12-24T14:05:00.000+01:002011-12-24T14:05:00.988+01:00

Wiener SängerknabenChorus ViennensisConcentus Musicus WienDirector: Nikolaus HarnoncourtEhre sei dir, Gott, gesungen,Dir sei Lob und Dank bereit'.Dich erhebet alle Welt,Weil dir unser Wohl gefällt,Weil anheutUnser aller Wunschen gelungen,Weil uns dein Segen so herrlich erfraut.Que glòria, oh Déu, us sia cantada,que per a vós lloança i gràcies sien a punt.A vós us exalça el món sencer,perquè us ha

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-88897167425974399402011-12-23T13:46:00.000+01:002011-12-23T14:05:52.929+01:00

Cuenta una antigua y conocida leyenda que tres cedros habían nacido en lo que alguna vez fueron los hermosos bosques del Líbano. Como todos sabemos, los cedros demoran mucho tiempo en crecer y estos árboles pasaron siglos enteros pensando sobre la vida, la muerte, la naturaleza y los hombres.Presenciaron la llegada de una expedición de Israel, enviada por Salomón, y más tarde vieron la tierra

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-40769306834960531942011-12-20T23:09:00.006+01:002011-12-22T00:57:22.739+01:00

Veient una foto seva de fa un any, li dic et veig diferent. I ell somriu, em diu porta’m a casa i t’ho explico. Tot just entrant al cotxe dispara. –He superat un càncer. Em quedo amb la boca oberta. Em penso que l’he tingut oberta els deu kilòmetres de viatge que hem compartit. M’explica la seva lluita. Les sessions de quimio. La seva desesperació en veure com li queia el cabell, lo dur que

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-22172074473436685002011-12-12T23:14:00.002+01:002011-12-12T23:16:51.192+01:00

Avui, si tot va com està previst, naixerà n’Arianne. Aquesta nina, que veurà la llum a Los Ángeles, és filla d’en Marcos, un amic molt estimat que fa anys que viu a Amèrica, complint el somni de la seva vida. Jo tardaré bastant en conèixer-la en persona, tot i que gràcies als miracles d'Internet estarem bastant en contacte, i l’anirem veient créixer d’enfora. Per a ella jo seré, segurament, una

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-47279430693760272682011-12-08T23:42:00.002+01:002011-12-08T23:48:03.539+01:00

Ahir des del balcó de casa vaig veure al parc una mare ensenyant a anar en bicicleta al seu fill. Tots hi hem passat, per aquesta època, les meves lumbars encara ho recorden. És extenuant: has d’agafar la bicicleta, empènyer-la una estoneta, anar corrents amb el teu fill, que agafa el manillar entusiasmat i vacil·lant, i després, quan et sembla que ha arribat a una certa velocitat, llençar-lo,

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-72622983404184459162011-12-04T23:10:00.008+01:002011-12-05T10:30:39.848+01:00

Ja fa més d’un any, però encara hi pensa. Al principi li va costar reconèixer-lo. Feia quinze anys que no es veien i es van trobar per casualitat en un carrer populós de la gran ciutat. Havien treballat junts i sempre s’havien entès força bé. Van anar a prendre una cervesa, per posar-se al dia. El que havia de ser una estoneta es va convertit en tota la tarda. Com els cotxes que baixen poc a poc

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-54942598468496175582011-12-01T23:54:00.005+01:002011-12-02T01:26:19.088+01:00

Aquest article va sortir publicat a la revista L'agulla l'any 2000, és doncs força antic. Però tinc ganes de compartir-lo amb vosaltres. Ara escric una mica diferent, però ho mantinc tal i com ho vaig escriure en aquell moment, quan només feia un any que havia mort. El meu avi havia estat el meu heroi. En la meva infantesa va tenir actuacions memorables. M’explicava contes de pirates, em duia a

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-47107023257755118062011-11-25T07:22:00.010+01:002011-11-26T16:58:04.868+01:00

Dimecres passat el Robafaves estava ple. Jo estava molt emocionada i un punt nerviosa, però tanmateix, no és com quan faig un concert: quan he de tocar, els meus nervis influeixen en el resultat final, almenys el llibre ja estava escrit! Fou quelcom especial, després de tants anys d'anar a Robafaves com lectora, anar-hi com escriptora. Un “canvi de xip”. I si, estar asseguda en públic mentre una

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-13740960541300240692011-11-19T16:30:00.001+01:002011-11-19T16:37:49.883+01:00

Ahir em van entrevistar al programa "viu la vida", de Mataró Ràdio, per promocionar la presentació del llibre "Super-vivències quotidianes", que serà el dimecres dia 23, a les 19 hores, a la llibreria Robafaves, de Mataró. (Carrer nou, nº 9) Aquí teniu l'enllaç al programa. Surto al minut nº7. Em faria molta gràcia que vinguessiu a la presentació, hi esteu tots convidats.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-25852147473193418292011-11-18T16:51:00.000+01:002011-11-18T16:52:22.150+01:00

Adolescent ferit, enrabiat contra mi, contra els altres, contra el món. Renegues. Dónes un cop de puny a la paret, crides, els ulls se t'humitegen i te'n vas irat abans que la professora et vegi plorar. I jo em quedo a la meva aula, amb mil arguments que tu no pots entendre perquè la teva rabia et fa impermeable a cap consideració. Pobre adolescent escalabrat. Com pateixes, com m'agradaria

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-55353846155828878842011-11-14T00:21:00.001+01:002011-11-14T00:22:14.490+01:00

Després de cinc anys i mig he canviat la imatge del blog, espero que us agradi tant com a mi.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-43715776529922309702011-11-12T00:01:00.000+01:002011-11-12T00:01:00.198+01:00

Que en els meus anys la joia recomencisense esborrar cap cicatriu de l'esperit.O Pare de la nit, del mar i del silenci,jo vull la pau -però no vull l'oblit.Màrius Torres

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-57307165890862256342011-11-05T09:26:00.009+01:002011-11-06T23:50:14.103+01:00

No sabem encara el teu nom, ni el color dels teus ulls, ni la teva veu. Per no saber, no sabem encara si ets un nin o una nina. Pentura tindràs els ulls de color nit fosca, com ta mare, o el caracter suau de ton pare. No sabem si tocaràs el violí com ells, si t'enamorarà el mar, si seràs una criatura dormilega i tranquil·la o un nervi. Només sabem que arribaràs amb la primavera,

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-60700266557887841602011-10-24T10:15:00.004+02:002011-12-02T14:57:50.697+01:00

Passejant dissabte passat pel centre de Mataró, vam veure l'impremta oberta, i vam entrar a saludar. Hi havia el Trini, un senyor que és allò que a Mallorca en diem agradós, i té una manera de fer com de pa bimbo: suau i esponjosa. Els meus fills es van entusiasmar amb les màquines antigues. En Trini, que té una paciència que a mi em va semblar infinita, els va ensenyar els caixonets amb els

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-76662244921394153052011-10-18T23:18:00.002+02:002011-10-18T23:32:29.259+02:00

Em van preguntar què era això que anava a fer diumenge passat a la tarda i no vaig saber què dir. Com explicar el que va ser la JOBAC per a mi? No podia explicar-ho en una resposta curta. Després hi vaig anar pensant. En un moment concret, quan tenia vint anys i em pensava que em menjava el món, em vaig acostumar a revisar la meva vida. A la llum de l'evangeli. I a què aquesta revisió

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-69988165102558993772011-10-07T23:51:00.005+02:002011-10-08T00:20:23.985+02:00

El Mateu em parla d'un nou amic:- Saps què, mama? el pare del X està a la presó.- Ah si?- Si, i sortirà quan en X faci batxillerat.- I tu com ho saps això?- Perquè m'ho ha dit ell.- I està trist?- Nooo!.- Aquí en Mateu em mira amb cara còmplice, se m'acosta i em diu fluixet el gran secret- Diu que algun dia el seu pare s'escaparà i l'anirà a buscar i fugiran lluny els dos.El conec, aquest nen

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-67509191486035853252011-10-06T18:18:00.003+02:002011-10-06T18:24:31.211+02:00

Avui deia als meus alumnes d'ESO que Steve Jobs ha canviat el món. I que ho ha fet sense fer guerres. Els meus alumnes sabien que era "l'inventor de l'Iphone i l'Ipad". Però va més enllà. El concepte ordinador personal és seu. Posar la informàtica al servei de tots ha estat idea d'ell, potser hauriem d'agrair-li també tot el que ha vingut després: a tots els que tenim a casa un ordinador, aquest

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-16004603762395095602011-09-28T00:17:00.000+02:002011-09-28T00:18:19.843+02:00

Mireu-lo fins el final.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-80635565213685251082011-09-23T12:29:00.001+02:002011-09-23T12:34:02.851+02:00

Primer casL'O l'any passat a classe no parava quiet. Sempre s'estava aixecant, sempre li queien coses a terra, ara tinc set, ara tanco la finestra, ara l'obro... Quan el renyaven, mirava el professor amb un foc al fons de la nineta que molts confonien amb insolència. Com que en el món de la docència hi ha de tot, alguns professors l'arraconaven al final de la classe, tot sol, i es conformaven amb

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-63133791765475155782011-09-15T07:50:00.002+02:002011-09-15T19:15:25.389+02:00

En Miquel té un problema. En parlem una estona, camí de música. Ell està realment angoixat. Quan arribem a l'escola de música, m'abraça llargament. Estem una estona així, abraçats els dos, jo li beso el cabell, ell es separa, em mira i em diu, almenys tu m'abraces.Es gira i s'en va a l'escola. Jo de tornada a casa, penso tantes i tantes i tantes coses que no se per on començar. Com voldria

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-65931575254415021952011-09-11T23:50:00.002+02:002011-09-12T13:45:26.920+02:00

A tots els nens que han anat a dormir amb papallones a la panxa avui nit. A tots els que preparant la bossa per demà, han mirat amb goig la filera de llapis endreçats per colors. A tots els pares que han estat cosint betes a la roba. A qui estrenarà una bata que li va gran i que a final de curs serà absolutament irreconeixible. A qui ha ensumat els llibres nous, i a qui els ha plastificat i ha

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-44299710756946103642011-09-09T00:16:00.004+02:002011-09-09T00:29:46.470+02:00

Buscant audicions pel meu altre blog he trobat aquest video. La veritat és que em carrega bastant aquesta manera de cantar tan afectada que té el Lluís Llach, però ara m'ha fet posar el nus a la gola. Surten molts llocs que conec i que visito sovint, i un d'ells molt especial. Aquí teniu una foto, des d'un altre angle, del lloc en qüestió. No és el més maco (tot i que Déu n'hi do) però és el

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-25393378726152542152011-09-01T21:21:00.003+02:002011-09-01T21:35:34.558+02:00

Vaig fer aquesta foto en la popa del barco que em tornava a Barcelona. La tinc de fons de pantalla al telèfon. Em fa pensar una mica en la poesia de Machado, "caminante no hay camino sino estelas en el mar". Desde que la vaig fer me la miro i a cada moment em diu una cosa diferent. Us dono alguns exemples: es pot mirar com un camí que deixo enrera, també es podria entendre com un camí a seguir,

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-6040859545629251082011-08-25T10:12:00.001+02:002011-08-25T10:14:58.198+02:00

No és cert que tinguem una sola vida: en nosaltres viu també el que hauria pogut ser però no. La vida ens ha dut per un camí, però moltes vegades guardem el dol del que no va ser. La filla que no va néixer. El viatge que no vam gosar fer. L'amor que vam deixar escapar. L'opció de vida incompatible amb el nostre present. Algunes són renuncies triades, altres són imposades per la realitat. Algunes

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-39890819421373907182011-08-15T22:18:00.004+02:002011-08-15T22:25:15.983+02:00

Us proposo un joc estival. Mireu la vostra família, en el concepte més ampli, i compteu, en dues o tres generacions, quantes d'aquestes coses heu tingut: 1. Un gos que es diu Xispa 2. Un tiet/tieta capellà/monja 3. Un cunyat que hi entén d'ordinadors 4. Algú amb sexualitat dubtosa. 5. Un parent que hi entén de tot 6. Fotos de paelles o fideuàs 7. Anècdotes que s'expliquen tres o quatre vegades

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-53162744800776616112011-07-31T09:15:00.003+02:002011-07-31T09:37:42.955+02:00

Tinc molt clar que quan vaig a l'ofici de les Santes (del qual us he parlat aquí, aquí, aquí i aquí ) estic treballant. Em paguen per tocar. Però resulta que no deixa de ser una missa. Sempre que hi vaig tinc el mateix dilema. Segueixo més o menys la missa, els músics estem a un racó. I no se mai si fer o no evident que estic a missa. O sigui, si aixecar-me en els moments claus. Aquest any ho he

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-23370324616958438812011-07-25T20:04:00.000+02:002011-07-25T20:05:22.064+02:00

On són els indignats? Estic al·lucinant amb la obscenitat dels fitxatges futbolístics. Com és que ningú es revolta? Com és que no hi ha una revolució? Com és que a cap cadena de ràdio ni a cap article de premsa escrita hi ha una mínima crítica a aquesta orgia indecent?Tanta, tantíssima gent culé d'idees semblants a les meves, com és que no denuncien la immoralitat de tot plegat? Com és que per a

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-40459909601608924252011-07-18T13:34:00.001+02:002011-07-18T13:35:49.810+02:00

Record el meu padrí, amb el capell de palla i la camisa vella descordada, arribant de pescar amb una senalla ben atapeïda de peixos de tota casta: serrans, vaques, donzelles, esparralls, raors, aranyes, calamars o sípies, depenent de la temporada o del lloc on haguessin anat a pescar. Molts peixos encara boquejaven i es movien nerviosos, lluents i porucs. A mi m'anguniejaven: semblaven

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-66258479750353848862011-07-13T10:07:00.001+02:002011-07-13T10:08:57.558+02:00

Si jo fos un home, penso que m'enamoraria de dones ben bé com ella. És llesta, creativa, simpàtica, i a més la trobo francament guapa. La darrera vegada que vam xatejar vam estar parlant de la seva vida sentimental. No es queixava pas. Simplement no hi ha homes als quals els interessi les dones com ella. Vols dir? No ho entenc! Té defectes, evidentment, com tothom. Però realment no hi ha cap noi

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-79349185806679155212011-07-09T23:59:00.003+02:002011-07-10T00:05:27.118+02:00

Estic lluny del món, i me n'assabento que han assassinat a un dels meus cantautors favorits, Facundo Cabral. Ja us havia penjat alguna poesia d'ell.En estat de xoc, i sense sentir-me capaç d'escriure res digne, us deixo unes paraules seves:"Ama hasta convertirte en lo amado, más aún, hasta convertirte en el mismísimo amor. Y que no te confundan unos pocos homicidas y suicidas. El bien es mayoría"

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-15089230780133669022011-07-05T23:19:00.002+02:002011-07-06T00:08:46.525+02:00

Sempre m'han fascinat els calidoscopis. Quan era petita m'hi podia passar hores. M'encantava mirar les figures geomètriques i bigarrades. A vegades intentava no respirar, per mantenir els dibuixos que sortien. Fins i tot els havia intentat retratar! I em sabia greu perdre'ls de vista, i saber que mai més els tornaria a veure. Perquè malgrat hi haguessin poques peces de coloraines, mai

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-26592220638326324302011-07-05T00:05:00.002+02:002011-07-05T00:12:05.592+02:00

Fa cinc anys i escaig que escric en aquest blog i encara no m'heu sentit tocar mai l'oboè.Avui, si voleu, podeu fer-ho.Dissabte passat vaig tocar en el concert de Sant Zenon, a Arenys. La obra que us penjo ara és la penúltima d'un concert esgotador. Hi ha alguna errada, una d'elles bastant garrafal, que sentireu de seguida, la qualitat del so no és òptima, però tinc ganes de compartir-ho amb

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-15750117401603019372011-07-01T13:28:00.004+02:002011-07-01T13:57:53.336+02:00

Estava pensant de començar aquest post com comencen les rodes dels alcohòlics anònims:Hola, em dic Maria i m'agrada la Hello Kitty.És aquest punt de frivolitat que mantinc, suposo que per higiene mental. M'agrada aquesta gateta infantil i pija.Potser perquè visc rodejada d'homes o perquè m'agrada aquesta simplicitat gairebé zen o perquè quan era petita no hi havia coses d'aquestes i ara que n'hi

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-38098439880358079952011-06-25T00:38:00.002+02:002011-06-25T00:38:00.533+02:00

Just després de Sant Joan, el Bartolo, com tantes vegades havia fet, ens va descol·locar. Sen's va morir quan no tocava. I nosaltres ens vam quedar muts i incrèduls. No pot ser, no pot ser.Encara ara, vint anys més tard, molts cops penso que no pot ser.Avui ens retrobarem a la seva parròquia, Maria Auxiliadora. Anirem a missa a 3/4 de vuit. Després ens quedarem als locals, cada u dura alguna cosa

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-74130763157301942882011-06-23T19:46:00.001+02:002011-06-23T19:47:30.192+02:00

Mireu aquest video fins el final. A mi m'ha fet pensar molt

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-67217006370965303442011-06-19T19:55:00.001+02:002011-06-19T19:57:07.920+02:00

Fa un mes us vaig penjar uns vídeos de Neil Tyson. També surt en aquest fantàstic vídeo.M'encanta aquesta barreja de poesia, ciència i Déu.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-21659217350143344462011-06-17T21:38:00.003+02:002011-06-17T21:51:13.255+02:00

Soy feliz,soy un hombre feliz,y quiero que me perdonenpor este díalos muertos de mi felicidad.Silvio RodríguezSurto al balcó, amb un got de Rioja i xocolata. Assaboreixo la llum del capvespre. Davant casa meva hi ha la fira de Mataró. Un munt de gent cridant, colors fent pampallugues. De lluny, el mar s'ho mira en calma.Avui el Mateu ha fet una representació de teatre a l'escola, i està tot cofoi

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-82797322983819136002011-06-14T21:02:00.001+02:002011-06-14T21:05:13.477+02:00

Lo que te hace ganar es querer ganar y querer hacer todo lo que toca para ganar. Querer trabajar cuando no te apetece. Saber aguantarte en los momentos complicados pensando que van a cambiar. Ser lo suficientemente tozudo para pensar que las cosas saldrán bien cuando no salen a la primera ni a la décima. Que la mente esté preparada para asumir las dificultades para así poder superarlas. Sin lugar

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-52701752489265796192011-06-12T10:42:00.001+02:002011-06-12T10:44:19.942+02:00

Ves per on, potser fracasso. És possible, bastant possible, que l'esforç que estic fent, no només jo, sinó tota la meva família recolzant-me en aquest projecte, no doni els fruits desitjats.És possible. Perquè ens fa tanta por el fracàs? Molt sovint no diem els nostres projectes per tal de no haver d'explicar que no ho hem aconseguit. I quan no arribem on volíem, enlloc d'agrair el camí que hem

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-56163952690437340552011-06-05T19:44:00.006+02:002011-06-08T10:06:27.669+02:00

A principi de curs el Josep Lligadas em va trucar per proposar-me d'editar un recull d'articles d'aquest blog. El llibre ja ha sortit, es diu "Super-vivències quotidianes", l'edita l'editorial CPL a la seva col·lecció Emaús. Es pot comprar per internet aquíLa veritat és que em sento molt afalagada. Són articles sense gaire pretensió literària, fa una mica de vergonya que els meus companys de

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-40282121089934540442011-05-29T00:15:00.002+02:002011-11-14T09:08:51.870+01:00

Quan tenies quasi cinc mesos et vam batejar. Eres un infant bellíssim i molt despert, encara prenies només pit i eres petit i primet, amb dos remolins al cabell i sense dents. Tot i ser tan petit ja t'endevinàvem en la mirada aquestes ganes enormes d'entendre-ho tot, aquesta barreja de curiositat i repte que encara ara no t'han abandonat. Però aquell vuit de juny tu no sabies què passava.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-74884278548481994292011-05-24T16:36:00.002+02:002011-05-24T16:41:23.919+02:00

Diuen que és la frase que més repeteix Jesús a l'evangeli. No ho se pas, no ho he comptat.Sigui com sigui, estic en uns moments d'incertesa vital.Per una banda, les ganes de ser diferent, de millorar, de provar coses noves, de posar creativitat a la meva vida.Per l'altra, l'amenaça de perdre la seguretat. Seguretat que no em fa infeliç del tot, però d'altra banda, tampoc feliç del tot.L'opció

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-85335478802251271512011-05-22T22:18:00.003+02:002011-05-22T22:38:40.957+02:00

Després de la nova composició de l'ajuntament de Mataró, encara en estat de Shock, dedico aquesta cançó al regidors de PxC i a tots els veïns que els han votat.Que la serenor s'imposi. Que es preguntin si tenen algun mèrit d'haver nascut aquí. I que siguin capaços de veure en l'emigrant el seu avi, perquè molts dels seus avis també foren desarrapats que van venir aquí a buscar una vida millor.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-14933796202158765162011-05-20T09:09:00.000+02:002011-05-20T09:09:00.416+02:00

No us la perdeu

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-75191401517826140502011-05-18T20:58:00.001+02:002011-05-19T17:16:26.978+02:00

(Entrada Re-editada a dia 19 de maig)Aquestes protestes que la premsa espanyola tracta de puntetes i l'estrangera compara amb la d'Egipte em tenen molt esperançada.Estic contenta que a la fi sembla que la gent es mogui, perquè hi ha coses que clamen al cel. Sabeu, per exemple, que el president de telefònica s'ha quadriplicat el sou en set anys i cobra 8'6 milions d'Euros l'any mentre als

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-65225299968166549002011-05-14T00:58:00.002+02:002011-05-14T01:17:25.166+02:00

M'encanta que gràcies a internet poguem escoltar xerrades com aquestes. Val molt la pena, no us la perdeuEm quedo amb una frase del primer video: Hem après que no només existim en l'univers, sinó que també és l'univers que existeix en nosaltres.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-18131419944895524422011-05-06T09:41:00.000+02:002011-05-06T09:42:24.163+02:00

Admiro els ateus. De cor ho dic, els admiro.No estic parlant dels menja-capellans de torn. Tampoc parlo dels agnòstics, dels que, sigui per apatia o per mandra o per no se què, no es plantegen l'existència de Déu.Estic parlant dels ateus. Dels que s'ho han pensat seriosament, i pensen que no hi ha res més. Que més enllà del nostre cos només hi ha fosca. Admiro els ateus, que són capaços de

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-58423141059279280672011-05-04T16:57:00.001+02:002011-05-05T14:49:25.110+02:00

A maig de 2009, l'A. vivia amb la seva parella, tenien un pis molt maco i un gos. Ell tenia una feina molt ben valorada i pagada, que li deixava força temps lliure per fer mil coses més. Tot semblava anar bé.En un any la vida se li va capgirar com un mitjó: a maig de 2010 s'havia separat, vivia sol a un pis en una altra ciutat, després el van acomiadar de la feina i el seu gos va morir.Ahir em va

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-51230484507131259422011-05-03T00:12:00.005+02:002011-05-03T00:18:52.467+02:00

Diàleg entre el Mateu (8 anys) i el Miquel (10)- Què tal si pelem el fuet i ens fem cordes de violí barroc?- Diu en Miquel- Els que fan només música barroca es diuen barroquins?- Pregunta en Mateu- Siii- contesta en Miquel enjogassat- I els que toquen música barroca i són tontos es diuen "barrucs"

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-44933240023256396342011-04-30T16:58:00.001+02:002011-04-30T17:01:00.657+02:00

"A veces creo que nada tiene sentido. En un planeta minúsculo, que corre hacia la nada desde millones de años, nacemos en medio de dolores, crecemos, luchamos, nos enfermamos, sufrimos, hacemos sufrir, gritamos, morimos, mueren, y otros están naciendo para volver a empezar la comedia inútil. ¿Sería eso, verdaderamente? ¿Toda nuestra vida sería una serie de gritos anónimos en un desierto de astros

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-10808370822474357462011-04-22T22:42:00.004+02:002011-04-22T22:52:50.807+02:00

Us tradueixo aquest còmic, que m'ha fet molta gràcia:A la primera imatge, una monja posa de deures als nens que escriguin una carta a l'infant Jesús.A la segona, hi ha el que diu un bon nen: "Estimat Jesús, gràcies per perdonar tot el món"La tercera imatge, és el que ha escrit un nen intel·ligent: "Jesús, menys mal que t'he trobat abans que sigui massa tard! D'aquí a uns trenta anys, fes el fomut

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-9694989830959835972011-04-18T22:01:00.004+02:002011-04-19T15:30:14.273+02:00

Ja hem passat el primer diumenge de Rams sense ella. El primer dia de Pasqua penso que serà més dur. I el primer estiu segur que tendrà regust a buidor, i sen's farà estrany no veure la seva figura rotunda a l'ombra de la palmera on s'asseia sempre a fer randa els horabaixes.El primer Nadal també farà mal. Molt mal.Poc a poc, però, el temps anirà passant. Algun dia ens preguntarem quant temps fa

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-17201797786864172022011-04-14T21:47:00.004+02:002011-04-14T21:56:02.253+02:00

Em trobo la I. Havíem treballat juntes fa anys. Ella va plegar per tenir cura de la seva filla petita, que ho necessita.Li pregunto com estan. M'explica els seus progressos, com de contents que estan amb cada petita fita aconseguida, i diu que està convençuda que serà una nena feliç. Que arribarà on pugui, però serà feliç.I jo penso en quina sort que ha tingut aquesta nena de néixer en aquesta

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-14402048530098286112011-04-10T10:20:00.003+02:002011-04-10T10:31:47.256+02:00

Quan una noia diu que es vol fer monja, sempre hi ha un munt de gent que la jutja, li demana si s'ho ha pensat bé i li recorda que no podrà tenir fills. En canvi, quan dius que et cases, mai ve ningú a advertir-te que hauràs de centrar les teves energies en un projecte familiar que farà moltes vegades francament difícil una vida interior molt intensa. Hi pensava, aquests dies. He estat a Sant

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-76468510717535005702011-04-07T23:11:00.002+02:002011-04-07T23:13:48.324+02:00

Capítol XXXIV de la regla de Sant Benet:Tal com està escrit: “es distribuïa a cadascú segons el que necessitava”. No volem pas dir amb això que es faci accepció de persones – Déu no ho vulgui-, sinó que es tingui consideració de les febleses. Llavors, el qui no necessita tant en doni gràcies a Déu i no es posi trist, i, en canvi, el que necessita més, que senti la humiliació de la seva feblesa i

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-2535058566342136532011-04-01T00:14:00.001+02:002011-04-01T00:14:38.087+02:00

Curiosament, ara que fa ja més d'una setmana que va morir, estic més trista que abans. No se ben bé a què és degut, suposo que em surt el cop, la setmana passada va ser tot com en un somni. I sabeu, havia passat tan poc temps que era com si no ho fos morta del tot, podia dir, fa tres dies em va dir això, ahir mateix la vaig tocar, sentia que encara hi era. Com si d'alguna manera pogués capgirar

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-48349606737246690512011-03-31T14:18:00.004+02:002011-03-31T22:44:47.949+02:00

Antònia Oliver Ferrando. N. 21-1-1924 + 23-3-2011Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia;

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-88211287252069231682011-03-26T09:09:00.002+01:002011-03-26T09:11:14.328+01:00

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-25732110101324575732011-03-23T07:51:00.003+01:002011-03-23T08:03:00.757+01:00

Recullo les seves coses. Fa tant temps que no surt de casa que el seu bolso forma part de records del passat.Si, el portava fa anys, quan anava a missa. Negre, d'imitació de pell, molt clàssic.Ella el portava amb gràcia penjat del colze. El seu cos rodó, les sabatetes amb poc taló, vestits a topos que li agradaven molt. I la seva veu atronadora.Qui l'ha vist i qui la veu. Endollada a tot el

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-5734600123100115622011-03-12T09:54:00.004+01:002011-03-12T10:25:20.862+01:00

L'Alegria, amb Pep Plaza from RevistaValors on Vimeo.Fa uns mesos el Joan Salicrú em va demanar de participar en un programa de Valors, per parlar amb el Pep Plaza sobre l'alegria. A més del bombardeig d'autoestima que és que algú et digui que han pensat en tu pensant en el concepte "alegria", participar en aquest programa va ser molt interessant. En només mitja hora ens va donar temps a dir

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-521957743336874172011-02-28T19:20:00.001+01:002011-12-04T23:17:26.019+01:00

No entén com li ha pogut passar això. Per quina mena d'injustícia ara venen aquests sentiments a fer trontollar la seva estabilitat.S'ha enamorat. Com un adolescent. Amb cinquanta anys passats, la hipoteca ja pagada, una dona i fills més grans que la noia de la qual s'ha enamorat.Ell sempre ha estat un gran professional. Mai havia perdut els papers, i molt menys s'havia enamorat.Si almenys li

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-78083843099958235202011-02-26T22:50:00.006+01:002011-02-26T23:20:24.082+01:00

Avui anàvem amb la família passejant pel centre de Mataró, i un estrèpit a la plaça de l'ajuntament ens ha cridat l'atenció: eren els armats, que feien una... com en diria? Performance?No voldria ferir cap sensibilitat, i vull que consti que tot el que escric ho faig des del més profund respecte, però en serio que m'agradaria que algú m'expliqués on és la gràcia dels armats, perquè no l'acabo de

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-59004021590622340902011-02-24T14:55:00.002+01:002011-02-24T14:55:00.358+01:00

He dut la Polka a vacunar. Està estupenda, però ja té catorze anys. La veterinària m'ha dit que d'aquí a uns mesos convendria fer-li una analítica i mirar com li funcionen els ronyons. Jo li he dit que si, però no penso tornar a molestar la gata per dur-la al veterinari per fer una analítica "per si un cas" se li ha de donar un pinso caríssim que només es pot comprar a la consulta del

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-71565622188339198832011-02-22T14:13:00.003+01:002011-02-22T14:20:48.617+01:00

No se si és una llegenda, però em van explicar que una vegada un astonauta li va dir a l'altre: On és el teu Déu? Veus com no està enlloc? I l'altre li va respondre "Com és possible que no el vegis? Si està aquí, a tot arreu!Veient aquest video, pensava el mateix. La tornada de la cançó diu alguna cosa semblant a "com podria dir que no hi ha Déu, si tota la creació me'n parla?"I és que, com va

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-23915230256504903052011-02-18T17:13:00.003+01:002011-02-18T17:19:08.427+01:00

El Miquel diu que li ha regalat tres cromos. I a mi m'estranya molt.-Però no et va pegar ahir? -Si, diu en Miquel, però avui no m'ha pegat i ha sigut simpàtic amb mi, i penso que és la seva manera de demanar perdó.-I què passarà si et torna a pegar?-Que el tornaré a perdonar, respon en Miquel tranquil·lament.I sabeu? Si que és veritat que hem de perdonar i tal, i que sempre he intentat inculcar

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-27559748944425522982011-02-14T22:20:00.003+01:002011-02-14T23:54:15.116+01:00

En Miquel em va dir l'altre dia que havia vist pel carrer una exposició de disfresses de Ku-klux-klan. En realitat és una exposició de figures de Setmana Santa, i hi ha tot de vestits de penitents, amb aquelles caputxes llargues, que a Mallorca se'n diu cuculla. Amb en Mateu hi hem entrat avui, teníem una estona lliure i una mica de fred. La veritat és que m'ha fet "iuiu" i tot, aquells maniquís

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-20386049536388898322011-02-10T22:43:00.001+01:002011-02-10T22:44:42.391+01:00

Al Blog del Xavi Padrissa he trobat aquest video interessantíssim.Fa pensar molt.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-2171052713805284912011-02-07T22:06:00.009+01:002011-02-08T23:21:08.440+01:00

Sabiem que aquells moments no es repetirien mai més. Això els feia encara més especials.Però d'alguna manera, cada vegada que escoltem aquesta música, allò retorna. Potser només és el ressò a la nostra ànima del que es va quedar penjat d'un viatge boig, munts de quilòmetres, de rialles i ploralles i bogeries, alguna imprudència i molta il·lusió, una lluna plena que ens mirava sorpresa i una

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-77945814734640066732011-02-01T22:28:00.002+01:002011-02-01T22:28:00.260+01:00

Ahir vaig publicar una entrada que no tenia cap mèrit: una recopilació de darreres paraules d'un llibre que estic llegint. Avui, però, us parlaré de darreres paraules de gent que jo coneixia.Fa temps vaig aguantar una dona mentre feia el seu darrer alè. Us en vaig parlar aquí. Recordo el darrer que va dir: "podria morir avui mateix". No se si ho deia en broma o en serio, però el cert és que

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-88480832089379739412011-01-31T21:58:00.006+01:002011-02-01T13:40:00.233+01:00

Aquests dies que hem fet obres i hem regirat la casa d'amunt avall, he retrobat algunes coses que tenia perdudes de fa temps i que ara assaboreixo.Una d'elles és un llibre: "Diccionario de últimas palabras", de Werner Fuld (ed, Seix Barral)Tal i com el titol indica, és una recopilació de les darreres coses que van dir gent més o menys famosa abans de morir. N'hi ha que m'entendreixen: Pauline

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-74824685833717385122011-01-29T09:59:00.003+01:002011-12-04T23:35:07.912+01:00

He trobat això. Muti parlant sobre què és un director d'orquestra.Al principi m'ha fet somriure. El darrer minut m'ha fet un nus a la gola.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-45797296074453448102011-01-27T00:29:00.000+01:002011-01-27T00:29:00.340+01:00

La F. és una amiga d'aquelles que veig poc, però estimo molt. Té un sentit pràctic, una manera de viure i veure i assaborir la vida, que m'encanta. I és una noia creativa, artista, simpàtica... mireu, em cau molt bé. Mai hem estat molt íntimes, però ens hem anat trobant i retrobant durant uns anys, hem tocat juntes força vegades, i darrerament ella m'ha ajudat en un assumpte extra-musical.La F.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-14418465482795538882011-01-21T00:21:00.003+01:002011-01-21T00:21:00.458+01:00

Et desitjo primer que estimis i que, estimant, t'estimin.Que si no és així siguis breu en oblidari després d'oblidar no guardis rancor.Et desitjo també que tinguis amicsi que encara que pocs siguin nobles i fidels,i que n’hi hagi almenys un en qui puguis confiar totalment.I perquè la vida és aixíet desitjo també que tinguis alguns adversaris,ni molts ni pocs, en la mesura exacta,perquè així et

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-63358578428455610872011-01-12T23:37:00.000+01:002011-01-12T23:37:00.276+01:00

No em donis tot el que et demano.De vegades només demano per veure fins on puc arribar.No em cridis.Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també i no ho vull fer.No em donis sempre ordres.Si en lloc d'ordres, de vegades... em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i de gust.Compleix les promeses, bones o dolentes.Si em promets un premi dóna-me'l; però també si és un

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-37587244774094721892011-01-09T23:52:00.001+01:002011-01-09T23:54:05.875+01:00

L'he trobat per internet. És espectacular, no tinc paraules.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-75748899385858077362011-01-07T08:55:00.000+01:002011-01-07T09:34:33.354+01:00

Una de les coses més importants que farem serà morir-nos, i és bastant dur que en realitat no puguem escollir com volem morir. Penso que diu molt de nosaltres, la manera que tenim de morir-nos. Així, algú com Félix Rodríguez de la Fuente, va morir al peu del canó, com no podia ser d’altra manera, i la meva padrina estimada es va anar apagant al llit, estimant-nos amb els ulls quan el cos ja no li

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-47074375069015972942011-01-01T12:47:00.001+01:002011-01-01T12:48:20.729+01:00

És massa bo per enviar només als amics.Ah! BON ANY 2011.(avui és l'1 de l'1 de l'11)

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-33086207874874389852010-12-31T11:39:00.002+01:002010-12-31T11:54:46.772+01:00

L'any passat l'Assumpta va fer una llista dels llibres que havia llegit. Vaig pensar que seria una bona idea, i he apuntat els llibres que he llegit aquest 2010.Aquí en teniu la llista:- Viatge d'hivern. Jaume Cabré- Contes complerts. Truman Capote- Ocho años de silencio. Raquel Franco- Cain. J. Saramago- La carretera. C. Mc Carthy- Crida a l'amor. Eduard Punset- Los anónimos de la guerra de cuba

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-89237325835066486852010-12-29T22:22:00.002+01:002011-12-04T23:30:32.106+01:00

("i recordeu que l'objectiu de tot això és promoure les compres")

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-76365413854583446112010-12-27T12:09:00.001+01:002010-12-27T12:09:00.578+01:00

Al blog del Jaume Pubill vaig trobar aquest video que no puc més que compartir amb vosaltres. Deixeu que sigui dolenta molt dolenta, però el primer que vaig pensar quan el vaig veure és que si aquest nano hagués estudiat al mateix conservatori que jo, li haurien dit que barrejava massa el pedal de ressonància i que no articulava prou net.Bé, directament no l'haurien deixat matricular-se.La

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-73850060428580136952010-12-26T12:03:00.006+01:002010-12-27T10:12:26.089+01:00

Hi ha dues maneres de viure: Lamentant el que no tens o agraint el que t'ha estat donat.Escollir-ne una o una altra determinarà com ens sentim, i també com es sent la gent del nostre costat.Avui us deixo aquest video, i demà us en penjaré un altre.És de propaganda, però realment maco. Val la pena.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-75373510493541116192010-12-25T23:20:00.003+01:002010-12-26T00:25:14.378+01:00

Dins una casa de pagès,per l'infantó que hi fa l'entrada,han adobat el rústic bresd'antiga fusta mig corcadaLa pobra mare, que es desviuperquè el fillet més be hi estiga,com una aucella al fer son niubusques cercà per la garrigaMes, de quina herba les trià?d'aritja, arreu tan espinosai allò de molles serviràbaix d'una pell forta i llanosaLa pell en doble de moltó,matalasset de llana fina,serà més

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-48449799900716347962010-12-20T22:39:00.005+01:002011-12-04T23:28:33.054+01:00

(Dissabte passat es va casar una persona molt estimada per mi, i em va demanar que digués unes paraules a la cerimònia. Això que ve a continuació és la re-masterització del que vaig dir, doncs la parella ha demanat que no sortís cap referència al seu nom)Sempre m'ha fet gracia que als casaments a l'església els capellans, que no s'han casat mai, cantin les excel·lències del matrimoni. Em fa

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-55558978583791143172010-12-17T00:13:00.003+01:002010-12-17T00:19:10.909+01:00

Avui els meus alumnes m'han preguntat quin és el meu compositor preferit. N'hi ha molts. Bach, Mozart, Beethoven, Schumann, Schubert, Satie, Verdi...Si, però i el que més?Ai.Si he de triar, Chopin. Se que no és el millor. Però és el que m'arriba més al cor.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-25918066322744416292010-12-10T19:08:00.004+01:002011-12-04T23:31:03.549+01:00

Què passaria si Jesús nasqués ara?Està en portugès, però s'enten perfectament.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-54630116316162398362010-12-08T23:08:00.006+01:002010-12-08T23:32:01.383+01:00

Ahir vaig veure que alguns dels balcons que tenen penjats insults cap al mossèn i cap l'alcalde de Mataró arrel del Crae (ho podeu llegir aquí) tenen penjades llumetes de Nadal.I m'ha sobtat molt, la veritat. Perquè es suposa que per Nadal celebrem la vinguda del Jesús petit, humil, el que no va trobar lloc per néixer més que en una establia.I em sembla si més no incoherent que es vulgui recordar

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-204232002188780842010-12-05T22:13:00.006+01:002010-12-05T22:35:07.998+01:00

Atenció: Aquest post no és apte per a menors de deu anys(no crec que cap menor de 10 anys el llegeixi, però per si un cas...)He tingut una conversa amb els meus fills, en Mateu, que en té 7, i en Miquel, que en té 9, que m'agradaria compartir amb vosaltres:Comença en Mateu:- Saps, mama? hi ha nens al cole que diuen que els reis no existeixen.- I tu què opines? - Dic jo guanyant temps- Que són uns

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-25387014430557674732010-12-04T00:44:00.001+01:002010-12-04T00:44:42.806+01:00

Aquesta és una entrada atípica. Darrerament, no se si ho heu notat, estic atípica. Passen moltes coses en poc temps. Canvis imperceptibles pels altres, però molt profunds, que fan que m'estigui plantejant si als meus quaranta-un tacos estic començant una segona adolescència.Sento una mena d'alegria que no sabria dir d'on ve. És quelcom serè (o sigui, que gens adolescent!) i potser té a veure,

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-54147415510138108912010-11-29T22:04:00.001+01:002010-11-29T22:06:43.456+01:00

Ajuda’m a dir la veritat davant dels forts i a no dir mentides per a guanyar-me l’aplaudiment dels dèbils. Si em dónes fortuna, no em prenguis la raó. Si em dónes èxit, no em prenguis la humilitat. Si em dónes humilitat, no em prenguis la dignitat. Ajuda’m sempre a veure l’altra cara de la medalla, no em deixis inculpar de traïció als altres per no pensar igual que jo. Ensenya’m a

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-44360058398993568512010-11-24T17:34:00.003+01:002010-11-24T21:23:13.529+01:00

Em vaig trobar l'altre dia el C. L'últim dia que l'havia vist fou en el funeral de la seva dona, fa poc més d'un any. Ens vam aturar i vam xerrar un poc. Ell feia aquell posat de serenitat i acceptació. Després de dir que si, que tot va bé, que la nena està molt maca, que tal i que qual, li vaig preguntar en sèrio, com estàs. Em va dir que just aquell dia era el seu aniversari de noces. I jo vaig

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-39151535382603395032010-11-23T22:30:00.004+01:002010-11-23T22:34:22.848+01:00

En Mateu té sortides molt bones.L'altre dia ens va preguntar qui havia estat el primer humà en anar a la lluna.- Neil Amstrong- li dic jo.- Ahhh!- contesta ell-per això se'n diuen "amstrongnautes"?

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-8389684821567535082010-11-21T09:00:00.003+01:002010-11-21T09:03:28.784+01:00

És una vinyeta de Manel Fontdevila. L'he trobat al blog de l'Eduard Muntaner

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-69185103454136724432010-11-12T00:24:00.002+01:002010-11-12T00:25:07.750+01:00

Només puc dir això.

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-54994471124184507082010-11-09T20:38:00.001+01:002010-11-09T21:22:16.682+01:00

Sempre m'ha inquietat aquesta imatge: uns pares grans, pasada la seixantena, passejant amb un noi en cadira de rodes, o una filla amb síndrome de Down, o algú que just amb la mirada ja et diu que és diferent.Quin dolor, fer-se gran, i veure que el teu fill continua siguent petit i necessitant la teva protecció, i veure aterroritzat com van passant els anys i tu vas perdent forces, i que el teu

Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com3